dijous, 12 de setembre del 2013

Sobre la crema de banderes

Ahir es va celebrar la multitudinària Cadena Humana per la Independència, altrament dita Via Catalana. Va ser un acte molt nombrós i les xifres són difícils de precisar. En tot cas hi ha una opinió força majoritària que parla de més d’un milió de persones. Paral·lelament, va produir-se la manifestació de l’esquerra independentista on, com cada any, es cremen les banderes de França, Espanya i la Unió Europea. A més d’aquests dos actes, la delegació de la Generalitat  a Madrid va commemorar la Diada de Catalunya al Centre Blanquerna. Just en el moment que es procedia a iniciar la cerimònia, un grup d’uns 15 individus van entrar al crit de “No nos engañan, Catalunya es España”. Aquests individus van acostar-se fins una tarima que hi havia col·locada per celebrar l’acte, van agredir el diputat d’Unió, Josep Sánchez Llibre, van destrossar mobiliari de la sala i, finalment, van llançar gasos lacrimògens. Van actuar amb total impunitat.

Avui totes les televisions en parlaven. Però certes televisions comparaven la crema de banderes amb l’acte feixista, i ho posaven al mateix nivell. El presentador de 13TV parlava dels dos feixismes, mentre ensenyava primer les imatges de les agressions a Madrid i posteriorment la crema de banderes a Catalunya. Cansat de que es comparin aquests dos fets com a igual gravetat, he volgut parlar una mica sobre la crema de banderes.

Cremar una bandera, des del meu punt de vista, és un acte de manifestació per mostrar rebuig al significat que té aquesta. La llei no hauria de castigar aquells que cremin banderes, siguin quines siguin, de la mateixa manera que la llei tampoc hauria de condemnar la crema de fotos del Rei. Ambdues coses les trobo un atemptat a la llibertat d’expressió.

Per què només el rei? El reis és algú que mereix més respecte que jo o qualsevol altre persona? Qui és el rei, a part d’un vividor, un ‘putero’ i un caçador d’animals protegits? La llei protegeix de ser cremada la foto d'un senyor, però les fotos de la resta de ciutadans poden ser cremades. Aquesta és la igualtat davant la llei que tan es predica, a part de la figura inviolable del rei i la impossibilitat de que sigui jutjat si comet qualsevol delicte.

Als Estats Units es va produir un gran rebombori,  quan una sentència del Tribunal Suprem no considerava anticonstitucional la crema de banderes. La sentència afirmava que el govern no pot prohibir l’expressió d’opinions perquè no estigui d’acord amb elles. Aquesta filosofia és semblant a la frase mal atribuïda a Voltaire “No estic d’acord amb el que dius, però defensaré fins a la mort el teu dret a dir-ho”. I és el que trobo que hauria de ser a tot arreu.

L’ordenament constitucional no hauria de defensar una tela o un cartró només perquè està pintat amb uns colors determinats. És absurd que la llei defensi un tros de tela i no un altre pel seu contingut. La tela i el cartró no tenen drets. Si es jutja algú per haver-los cremat se les està tractant com si en tinguessin. Cremar una bandera que has comprat tu no és el mateix que destruir la propietat privada o pública i agredir a algú. Si poseu al mateix nivell l’ofensa que l’agressió, ja podeu trucar al vostre advocat. Una ofensa és subjectiva i interpretable fins a l’infinit.

Cremar una bandera o una fotografia pot ser de mal gust, però hauria d’estar protegit per la llibertat d’expressió