dimecres, 23 de setembre de 2015

La sentència de la Haia

Ha circulat i encara circula per Internet un suposat fragment d'una sentència del Tribunal Internacional de Justícia de la Haia, en el qual es diu el següent: 
“Declarem que no existeix en Dret Internacional cap norma que prohibeixi les declaracions unilaterals d’independència. Declarem que quan hi ha contradicció entre la legalitat constitucional d’un Estat i la voluntat democràtica, preval aquesta segona, i declarem que en una societat democràtica, a diferència d’una dictadura, no és la Llei la que determina la voluntat del ciutadans, sinó que és aquesta la que crea i modifica quan sigui necessari, la legalitat vigent.”
El Tribunal Internacional de Justícia és el principal òrgan judicial de les Nacions Unides. El suposat fragment anterior estava inclòs en la sentència del 22 de Juliol del 2010 sobre la declaració unilateral d'independència que va dur a terme Kosovo. La sentència es va produir després que l'Assemblea General de l'ONU formulés un requeriment d'opinió consultiva sobre si l'esmentada DUI s'ajustava al dret internacional. 

El cert és però, que la sentència no diu en absolut el que s'ha senyalat anteriorment. Suposo que, a falta d'arguments jurídics solvents, s'ha modificat una sentència ad hoc per contextualitzar-la clarament al cas català (referències aquí, pàg 5, i aquí). El que si que diu és el següent: 
"El dret internacional general no conté cap prohibició aplicable respecte de les declaracions d'independència. La declaració d'independència de 17 de febrer del 2008 [de Kosovo] no infringeix el dret internacional general"   
Per tant, a grans trets, només seria certa la primera frase de l'esmentat fragment. La resta del fragment està extreta, sintetitzada i modificada de l'anàlisi que va fer de la situació política de Catalunya la comissió de defensa dels drets de la persona de l'Il·lustre Col·legi d'Advocats de Barcelona del gener del 2013, concretament al sisè paràgraf. 

El que sorprèn és la mediatització d'aquest fals fragment jurídic que han fet servir periodistes i tertulians de tota mena amb una autoritat arrogant i insolent. Per exemple, en aquesta trobada entre Pilar Rahola i Albert Rivera, es pot veure com a partir del minut 6:50, Rahola li parla de les lleis i la voluntat democràtica i tot seguit acaba llegint la sentència en qüestió. 




Però també la va fer servir en el seu moment el jutge oficial de l'independentisme, el triennalment suspès Santiago Vidal, en un acte de l'Assemblea Nacional Catalana el 2013.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada